La Teresina és una ferrada exigent en tots els sentits. Això sí, paga la pena. Llarga, tècnica però sobretot impresionantment aèrea. Després d'una aproximació un pel llargueta, sobretot pels amants de la nit, l'inici se'ns resisteix a aparèixer però després d'un parell de fintes el trobem. Ja és típic que la facilitat de trobar l'inici de les vies més famoses sigui inversament proporcinal a la popularitat de les mateixes. Comencem el primer tram i la timba apareix espectacular. Això promet. El primer tram el fem atents i gaudint. Assolim el piquet de Santa Teresina amb la paret de Montserrat al sud i la increible vista amb els pirineus al fons al nord. Fem el rapel per entomar el segon tram no sense uns tremolors de cames per la sensació aèrea, una bona descàrrega d'adrenalina. Per acabar, la xemaneia, treient fum i tirant de braços ens plantem victoriosos al punt més alt de la montanya màgica: Sant Geoni.
Edició M.P.: Otger, Laura, Bernat, Pep, Maria, espontani i Jan.
No comments:
Post a Comment