The Iron Path IV: Dames Strike Back

Tornem a les Dames, per segona vegada; aquest cop amb una representació important del Chicken Team acompanyant-nos i estrenant-se en el tema de les ferrates. La intenció és baixar la via a base de rappels però s'esdevenen tot una sèrie d'incidents que ho impossibiliten: primer ens deixem el material a casa, o sigui que cal tornar a Barcelona quan ja érem al peu de l'aproximació; després la Laura i la Berta pateixen una sèrie de bloquejos que obliguen a declarar la situació d'emergència i al recat immediat o a assegurar-les amb corda. Finalment decidim baixar pel camí del pont però ens el trobem molt nevat i amb gran quantitat d'arbres caiguts. Durant la baixada ens equivoquem de camí i comencem a fer descens del barranc d'Arunachala fins que, sentint-nos amplament perduts decidim tornar enrere fins a trobar el camí. Arribem al cotxe amb els últims raigs de sol. Només ens queden forces per anar amb la Penya Blaugrana de Collbató a veure com el Messi n'hi clava tres al València i menjar-nos un bocata de dos pams.

Equip M.P.= Laura, Berta, Alba, Jan i Rikki

The Iron Path III - La Teresina

Va passar una setmana més i ja totalment enganxats al tema de les ferrates vam tornar cap a Montserrat, muntanya sagrada on les hi hagi, per encarar la ferrata més antiga del nostre país i del país del costat. La Teresina: una via llarga i variada amb trams força exposats però totalment equipada i sense parts excessivament difícils. S'hi arriba seguint per la carretera que porta al monestir, amb una aproximació d'uns 30 minuts; cal no confondre's amb la via del Mejillón, que queda a mà esquerra i és sensiblement més difícil. Passarem un pont natural de roca, passos estrets i altres "divertimentos" fins arribar a la meitat del camí: el cim de Santa Cecília. Aquí vam decidir baixar per les grapetes de la roca enlloc de fer el ràpel de 20 metres. Després d'unes horetesmés vam arribar al final de la via: el mirador de Sant Jeroni, un dels millors finals possibles. Per baixar ens vam perdre una mica, però ja això ja és normal amb Mountain Parade. Què, sino?

Membres de l'equip: Anna, Auri l'esquimal, Alba, Jan i Rikki

The Iron Path II - Les Dames

La setmana següent de fruïr amb les Baumes Corcades organitzem una altra sortida ferrata. Aquest cop el destí és Montserrat, una via que s'anomena la Canal de les Dames i que ha estat equipada pel Joaquin de JOM Big Wall. És un via curteta però molt divertida perquè hi trobem molta variació d'instal·lacions: cadenes, grapes grans i petites, graons de plàstic, etc. L'aproximació a la via és per l'urbanització Paradís Collbató, prop del restaurant Vinya Nova. A 10 minuts del camí ens trobem el cartell rovellat que indica l'inici de la via; aquesta

comença amb una paret vertical equipada amb grapes gran. Tan sols dos problemes, la primera grapa ja´està un pèl més alta del que semblaria normal (marca de JOM) i més amunt, la riuada de fa uns anys va aconseguir torçar algunes de les grapes fins a deixar-les completament deformades. Després ens trobem amb un tram equipat amb grapes petites combinades amb pedres artificials, que primer fan de mal fiar però acaben mostrant-se segures. El tram més aeri arriba un pèl més amunt, amb unes cadenes força verticals i una pujada per graons de plàstic una mica esbiaixats. Força impressionant. L'últim tram és la famosa xemeneia, equipada tan sols amb el cable de vida, al qual cal agafar-se amb força (millor anar amb guants) i anar tirant de braços, donada la verticalitat del tema. El Jan va utilitzar aquí la corda (la nova corda de 50 metres!!) per assegurar a alguns membres i que no haguessin de preocupar-se per clavar els dissipadors. Un cop finalitzada la via, vam baixar per un sender, dues canals a l'esquerra, que enllaça amb el Camí del Pont.

Membres de l'equip: Alba, Marta, els tres vascos, Jan i Rikki