Tuesday, April 6, 2010

The Iron Path VI: Love Teresina




La Teresina és una ferrada exigent en tots els sentits. Això sí, paga la pena. Llarga, tècnica però sobretot impresionantment aèrea. Després d'una aproximació un pel llargueta, sobretot pels amants de la nit, l'inici se'ns resisteix a aparèixer però després d'un parell de fintes el trobem. Ja és típic que la facilitat de trobar l'inici de les vies més famoses sigui inversament proporcinal a la popularitat de les mateixes. Comencem el primer tram i la timba apareix espectacular. Això promet. El primer tram el fem atents i gaudint. Assolim el piquet de Santa Teresina amb la paret de Montserrat al sud i la increible vista amb els pirineus al fons al nord. Fem el rapel per entomar el segon tram no sense uns tremolors de cames per la sensació aèrea, una bona descàrrega d'adrenalina. Per acabar, la xemaneia, treient fum i tirant de braços ens plantem victoriosos al punt més alt de la montanya màgica: Sant Geoni.


Edició M.P.: Otger, Laura, Bernat, Pep, Maria, espontani i Jan.


Monday, April 5, 2010

Boulder in the Park


A la sortida oest del Park Güell hi hauna zona de paret de roca que s'utilitza com a bulder per practicar la tècnica i la resistència en l'escalada. Allà anem sovint per fer una mica d'entrenament i gaudir de la tranquilitat de la zona. De fet, amb el Jan, hem imposat una condició (no obligatòria de moment) abans d'endur-nos la gent a fer expedicions M.P. Cal visitar un parell de cops el boulder per comprovar l'estat físic, mental i el compromís de les persones.





The Iron Path V: The return to Les Dames

A la tercera va la vençuda. Les Dames tres és concorreguda com mai, set amics i a sobre ens trobem la via plena de gent. Sort que nosaltres sempre som els últims i no ens fa res esperar. Aprofito que és una via que ja ens és plenament familiar per posar en pràctica la teoria bàsica d'assegurar amb corda i de muntar ràpels. Finalment podem baixar la via amb cinc ràpels d'allò més fàcils i divertits. Això sí, algú va entrar a la furgoneta i em xoriçar la cartera. Mountain Parade no contempla amb bons ulls els pispes de muntanya.
Equip M.P. = Mireios, Otger, Bernat, Savé, Alba, Jan i Rikki

Wednesday, March 31, 2010

The Iron Path IV: Dames Strike Back

Tornem a les Dames, per segona vegada; aquest cop amb una representació important del Chicken Team acompanyant-nos i estrenant-se en el tema de les ferrates. La intenció és baixar la via a base de rappels però s'esdevenen tot una sèrie d'incidents que ho impossibiliten: primer ens deixem el material a casa, o sigui que cal tornar a Barcelona quan ja érem al peu de l'aproximació; després la Laura i la Berta pateixen una sèrie de bloquejos que obliguen a declarar la situació d'emergència i al recat immediat o a assegurar-les amb corda. Finalment decidim baixar pel camí del pont però ens el trobem molt nevat i amb gran quantitat d'arbres caiguts. Durant la baixada ens equivoquem de camí i comencem a fer descens del barranc d'Arunachala fins que, sentint-nos amplament perduts decidim tornar enrere fins a trobar el camí. Arribem al cotxe amb els últims raigs de sol. Només ens queden forces per anar amb la Penya Blaugrana de Collbató a veure com el Messi n'hi clava tres al València i menjar-nos un bocata de dos pams.
Equip M.P.= Laura, Berta, Alba, Jan i Rikki




Saturday, March 27, 2010

The Iron Path III - La Teresina


Va passar una setmana més i ja totalment enganxats al tema de les ferrates vam tornar cap a Montserrat, muntanya sagrada on les hi hagi, per encarar la ferrata més antiga del nostre país i del país del costat. La Teresina: una via llarga i variada amb trams força exposats però totalment equipada i sense parts excessivament difícils. S'hi arriba seguint per la carretera que porta al monestir, amb una aproximació d'uns 30 minuts; cal no confondre's amb la via del Mejillón, que queda a mà esquerra i és sensiblement més difícil. Passarem un pont natural de roca, passos estrets i altres "divertimentos" fins arribar a la meitat del camí: el cim de Santa Cecília. Aquí vam decidir baixar per les grapetes de la roca enlloc de fer el ràpel de 20 metres. Després d'unes horetesmés vam arribar al final de la via: el mirador de Sant Jeroni, un dels millors finals possibles. Per baixar ens vam perdre una mica, però ja això ja és normal amb Mountain Parade. Què, sino?
Membres de l'equip: Anna, Auri l'esquimal, Alba, Jan i Rikki

Thursday, March 25, 2010

The Iron Path II - Les Dames



La setmana següent de fruïr amb les Baumes Corcades organitzem una altra sortida ferrata. Aquest cop el destí és Montserrat, una via que s'anomena la Canal de les Dames i que ha estat equipada pel Joaquin de JOM Big Wall. És un via curteta però molt divertida perquè hi trobem molta variació d'instal·lacions: cadenes, grapes grans i petites, graons de plàstic, etc. L'aproximació a la via és per l'urbanització Paradís Collbató, prop del restaurant Vinya Nova. A 10 minuts del camí ens trobem el cartell rovellat que indica l'inici de la via; aquesta
comença amb una paret vertical equipada amb grapes gran. Tan sols dos problemes, la primera grapa ja´està un pèl més alta del que semblaria normal (marca de JOM) i més amunt, la riuada de fa uns anys va aconseguir torçar algunes de les grapes fins a deixar-les completament deformades. Després ens trobem amb un tram equipat amb grapes petites combinades amb pedres artificials, que primer fan de mal fiar però acaben mostrant-se segures. El tram més aeri arriba un pèl més amunt, amb unes cadenes força verticals i una pujada per graons de plàstic una mica esbiaixats. Força impressionant. L'últim tram és la famosa xemeneia, equipada tan sols amb el cable de vida, al qual cal agafar-se amb força (millor anar amb guants) i anar tirant de braços, donada la verticalitat del tema. El Jan va utilitzar aquí la corda (la nova corda de 50 metres!!) per assegurar a alguns membres i que no haguessin de preocupar-se per clavar els dissipadors. Un cop finalitzada la via, vam baixar per un sender, dues canals a l'esquerra, que enllaça amb el Camí del Pont.
Membres de l'equip: Alba, Marta, els tres vascos, Jan i Rikki

Sunday, January 31, 2010

The Iron Path I: Baumes Corcades




L'equip oficial de Mountain Parade es desperta d'un llarg letargi i comença el 2010 amb uns objectius més ambiciosos que mai. De moment, comencem amb vies ferrates: vies de muntanya equipades amb material com escales, grapes i ponts per a poder fer un ascens amb l'única seguretat d'uns dissipadors i un casc. Hem començat amb Les Baumes Corcades, a Centelles, una via mitjanament complicada amb el pont nepalí més llarg d'Europa: 35 metres. Una experiència fascinant d'estar molt penjat i un retorn a la comunió amb la pedra i l'alçada, els dos grans eixos de M.P.
La via ferrata és de nivell mig-difícil, amb una part final de grapes que fa força panxa i que t'obliga a clavar el braç mentre realitzes el canvi de dissipadors. Té dues variants que t'obliguen a rodejar la muntanya: una de fàcil i una qualificada com a molt difícil. Els cartells d'alerta eren tan tremendistes que ens vam fer caculines i vam optar pel camí fàcil. Al cap i a la fi som principiants; potser la propera vegada.
Els participants: Savé, Pep, Jan i Rikki.