Mountain Parade

The Iron Path VI: Love Teresina

2010-04-06T14:23:00.000-07:00

La Teresina és una ferrada exigent en tots els sentits. Això sí, paga la pena. Llarga, tècnica però sobretot impresionantment aèrea. Després d'una aproximació un pel llargueta, sobretot pels amants de la nit, l'inici se'ns resisteix a aparèixer però després d'un parell de fintes el trobem. Ja és típic que la facilitat de trobar l'inici de les vies més famoses sigui inversament proporcinal a la popularitat de les mateixes. Comencem el primer tram i la timba apareix espectacular. Això promet. El primer tram el fem atents i gaudint. Assolim el piquet de Santa Teresina amb la paret de Montserrat al sud i la increible vista amb els pirineus al fons al nord. Fem el rapel per entomar el segon tram no sense uns tremolors de cames per la sensació aèrea, una bona descàrrega d'adrenalina. Per acabar, la xemaneia, treient fum i tirant de braços ens plantem victoriosos al punt més alt de la montanya màgica: Sant Geoni.

Edició M.P.: Otger, Laura, Bernat, Pep, Maria, espontani i Jan.

Boulder in the Park

2010-04-05T11:09:00.000-07:00

A la sortida oest del Park Güell hi hauna zona de paret de roca que s'utilitza com a bulder per practicar la tècnica i la resistència en l'escalada. Allà anem sovint per fer una mica d'entrenament i gaudir de la tranquilitat de la zona. De fet, amb el Jan, hem imposat una condició (no obligatòria de moment) abans d'endur-nos la gent a fer expedicions M.P. Cal visitar un parell de cops el boulder per comprovar l'estat físic, mental i el compromís de les persones.

The Iron Path V: The return to Les Dames

2010-04-05T10:22:00.000-07:00

A la tercera va la vençuda. Les Dames tres és concorreguda com mai, set amics i a sobre ens trobem la via plena de gent. Sort que nosaltres sempre som els últims i no ens fa res esperar. Aprofito que és una via que ja ens és plenament familiar per posar en pràctica la teoria bàsica d'assegurar amb corda i de muntar ràpels. Finalment podem baixar la via amb cinc ràpels d'allò més fàcils i divertits. Això sí, algú va entrar a la furgoneta i em xoriçar la cartera. Mountain Parade no contempla amb bons ulls els pispes de muntanya.
Equip M.P. = Mireios, Otger, Bernat, Savé, Alba, Jan i Rikki

The Iron Path IV: Dames Strike Back

2010-03-31T09:06:00.000-07:00

Tornem a les Dames, per segona vegada; aquest cop amb una representació important del Chicken Team acompanyant-nos i estrenant-se en el tema de les ferrates. La intenció és baixar la via a base de rappels però s'esdevenen tot una sèrie d'incidents que ho impossibiliten: primer ens deixem el material a casa, o sigui que cal tornar a Barcelona quan ja érem al peu de l'aproximació; després la Laura i la Berta pateixen una sèrie de bloquejos que obliguen a declarar la situació d'emergència i al recat immediat o a assegurar-les amb corda. Finalment decidim baixar pel camí del pont però ens el trobem molt nevat i amb gran quantitat d'arbres caiguts. Durant la baixada ens equivoquem de camí i comencem a fer descens del barranc d'Arunachala fins que, sentint-nos amplament perduts decidim tornar enrere fins a trobar el camí. Arribem al cotxe amb els últims raigs de sol. Només ens queden forces per anar amb la Penya Blaugrana de Collbató a veure com el Messi n'hi clava tres al València i menjar-nos un bocata de dos pams.

Equip M.P.= Laura, Berta, Alba, Jan i Rikki

The Iron Path III - La Teresina

2010-03-27T11:17:00.000-07:00

Va passar una setmana més i ja totalment enganxats al tema de les ferrates vam tornar cap a Montserrat, muntanya sagrada on les hi hagi, per encarar la ferrata més antiga del nostre país i del país del costat. La Teresina: una via llarga i variada amb trams força exposats però totalment equipada i sense parts excessivament difícils. S'hi arriba seguint per la carretera que porta al monestir, amb una aproximació d'uns 30 minuts; cal no confondre's amb la via del Mejillón, que queda a mà esquerra i és sensiblement més difícil. Passarem un pont natural de roca, passos estrets i altres "divertimentos" fins arribar a la meitat del camí: el cim de Santa Cecília. Aquí vam decidir baixar per les grapetes de la roca enlloc de fer el ràpel de 20 metres. Després d'unes horetesmés vam arribar al final de la via: el mirador de Sant Jeroni, un dels millors finals possibles. Per baixar ens vam perdre una mica, però ja això ja és normal amb Mountain Parade. Què, sino?

Membres de l'equip: Anna, Auri l'esquimal, Alba, Jan i Rikki

The Iron Path II - Les Dames

2010-03-25T04:57:00.000-07:00

La setmana següent de fruïr amb les Baumes Corcades organitzem una altra sortida ferrata. Aquest cop el destí és Montserrat, una via que s'anomena la Canal de les Dames i que ha estat equipada pel Joaquin de JOM Big Wall. És un via curteta però molt divertida perquè hi trobem molta variació d'instal·lacions: cadenes, grapes grans i petites, graons de plàstic, etc. L'aproximació a la via és per l'urbanització Paradís Collbató, prop del restaurant Vinya Nova. A 10 minuts del camí ens trobem el cartell rovellat que indica l'inici de la via; aquesta

comença amb una paret vertical equipada amb grapes gran. Tan sols dos problemes, la primera grapa ja´està un pèl més alta del que semblaria normal (marca de JOM) i més amunt, la riuada de fa uns anys va aconseguir torçar algunes de les grapes fins a deixar-les completament deformades. Després ens trobem amb un tram equipat amb grapes petites combinades amb pedres artificials, que primer fan de mal fiar però acaben mostrant-se segures. El tram més aeri arriba un pèl més amunt, amb unes cadenes força verticals i una pujada per graons de plàstic una mica esbiaixats. Força impressionant. L'últim tram és la famosa xemeneia, equipada tan sols amb el cable de vida, al qual cal agafar-se amb força (millor anar amb guants) i anar tirant de braços, donada la verticalitat del tema. El Jan va utilitzar aquí la corda (la nova corda de 50 metres!!) per assegurar a alguns membres i que no haguessin de preocupar-se per clavar els dissipadors. Un cop finalitzada la via, vam baixar per un sender, dues canals a l'esquerra, que enllaça amb el Camí del Pont.

Membres de l'equip: Alba, Marta, els tres vascos, Jan i Rikki

The Iron Path I: Baumes Corcades

2010-01-31T07:16:00.000-08:00

L'equip oficial de Mountain Parade es desperta d'un llarg letargi i comença el 2010 amb uns objectius més ambiciosos que mai. De moment, comencem amb vies ferrates: vies de muntanya equipades amb material com escales, grapes i ponts per a poder fer un ascens amb l'única seguretat d'uns dissipadors i un casc. Hem començat amb Les Baumes Corcades, a Centelles, una via mitjanament complicada amb el pont nepalí més llarg d'Europa: 35 metres. Una experiència fascinant d'estar molt penjat i un retorn a la comunió amb la pedra i l'alçada, els dos grans eixos de M.P.

La via ferrata és de nivell mig-difícil, amb una part final de grapes que fa força panxa i que t'obliga a clavar el braç mentre realitzes el canvi de dissipadors. Té dues variants que t'obliguen a rodejar la muntanya: una de fàcil i una qualificada com a molt difícil. Els cartells d'alerta eren tan tremendistes que ens vam fer caculines i vam optar pel camí fàcil. Al cap i a la fi som principiants; potser la propera vegada.

Els participants: Savé, Pep, Jan i Rikki.

Stok Kangri - the madness

2009-11-06T02:52:00.000-08:00

Aquests tres bojos: en Jan (co-fundador de Mountain Parade), el Savé i en Xavi, aquest agost passat; desde Leh (nord de l'Índia) van ascendir fins al cim de l'Stok Kangri, un pic de 6.153 metres. Amb els seus burrets, els seus sherpes i vencent el mal d'alçada, es van convertir en l'enveja (sana) de tots els que estem ficats en l'univers M.P.

She-Vallter

2009-11-06T02:24:00.000-08:00

Després de mesos i mesos sense muntanya, la Cesca em va convidar a obrir la temporada amb un equip Dovellil. Vam anar a Vallter i en un primer moment vam pujar al Cim de la Dona, després el Guille i jo vam escapar-nos (sobretot ell, que puja a un ritme extenuant) fins al Bastiments (2.881). Ràpid i fàcil, tornem a respirar.

Closing M.P.- 2008

2008-12-29T08:52:00.001-08:00

Tanquem el Mountain Parade 2008 amb un bon balanç de muntanya. Desde Krishnavas us entreguem les millors energies (que no desitjos) per als dies que venen. Ens veiem als cims.

Snowhite and the seven maromos

2008-12-27T06:05:00.000-08:00

Enmig de la inmensitat de la neu, els set (havien de ser set) bodhisatves van complir el seu objectiu de recórrer un tram de la ruta dels Carros de Foc (Parc Natural d'Aigüestortes i Sant Maurici). Era un tram curtet, això sí, però és el que té la muntanya a l'hivern, que fa respecte i els refugis són caríssims. I aquest és un equip que queda a les 7 del matí al bar i no comença a caminar fins les 4 de la tarda. El primer dia des d'Espot fins al refugi Ernest Mallafré, el segon dia arribem al refugi d'Amitges i fem una excursió fins al Coll de Ratera i el tercer dia tornem volant cap a Espot. La característica principal d'aquest grup: els seus memebres es debateixen entre l'autèntic Killer (equipat per a arriscar) i l'autèntic Bodhisatva (equipat per a pregar i poc més).
Vicenç, Beto, Guille, Savé, Pep, Jan i Rikki. (aquest últim de gratis com a regal d'aniversari, moltes gràcies)

Carrets de foc

2008-12-04T10:44:00.000-08:00

Aquest cap de setmana ens calcem les raquetes i els abrics més gruixuts. Anem a fer la ruta dels Carros de foc, però com que fa molt de fred i hi ha molta neu i tampoc no som uns grans experts en caminar sobre nevat, doncs ho farem més curtet del que seria el camí oficial. Tres dies per la muntanya en l'última edició de Mountain Parade del 2008. Una pregària per a tots.

Zen Lectures Day (Z.L.D.)

2008-11-20T02:51:00.000-08:00

A Krishnavas s'acaba d'inagurar (ahir a la nit mateix) l'activitat de les Lectures Zen. En principi es farà cada dimecres i els participants podran llegir qualsevol tipus de text relacionat amb l'espiritualitat i el Zen. Com sempre hi esteu tots convidats.
Aquesta activitat es suma a les Meditacions del dilluns i a les teràpies Reiki concertades que segueixen realitzant-se en aquest petit santuari de pau. T'hi esperem.
"Uno nunca tiene suficiente cuidado con los haikus"

Mayday

2008-11-01T09:15:00.000-07:00

Sortida aplaçada. El temps, la pluja, el fred... Aquest cop no pot ser. No passa resh. Les muntanyes seguiran esperant-nos.

M.P. 08-09 The Lost Mount

2008-10-21T07:46:00.000-07:00

La llista de persones inscrites en aquest primer Mountain Parade va creixent mica en mica. Ep, no t'ho pensis, encara queden places. De moment segurament comptarem amb dos cotxes, però podríem ampliar-ho a tres si fos necessari. Parlem potser del Mountain Parade més multitudinari fins al moment?

El destí, a falta de que la neu no ens ho compliqui segueix sent el Mont Perdut. Sortiríem divendres 31 per la tarda-vespre en cotxe cap a Torla. Faríem nit a Torla, dissabte ben d'hora pujada a Góriz i ascens cap al cim. Nit a Góriz. Diumenges baixem per Ordesa ben tranquilament i enfilem el camí de retorn cap a BCN.

Llista provisional de membres: Paco, Tona, Vicenç (amb dubtes per l'estat del seu peu), Savé, Jan, Rikki.

La festa és als cims, aquí per demostrar-ho, us deixo una foto d'una de les formacions més carismàtiques de Mountain Parade. Pedraforca 2008

Comença la temporada: The Lost Mount

2008-10-13T07:09:00.000-07:00

Per cel·lebrar l'estrena del "Krishnavas: the Shanti Home" hem decidit organitzar el primer Mountain Parade de la temporada. El destí és tot un clàssic: el Mont Perdut per la Vall d'Ordesa (sempre que les condicions climatològiques ens ho permetin). Les dates: el cap de setmana de Tots Sants: 1 i 2 de novembre. Per a més informació o per a apuntar-vos-hi, deixeu comentari o truqueu al Jan o al Rikki.

Krishnavas: The Shanti Home

2008-10-01T10:44:00.000-07:00

Krishnavas ja està estrenada. La nostra petita mansió on intentarem canalitzar les nostres ganes de centrar-nos en l'amor, la meditació i la muntanya. Els nous propietaris vam procedir dilluns a la cerimònia de benvinguda, neteja energètica i primer descans. I ara comencem a portar-hi els nostres escassos béns materials.

EL Jan i jo estarem encantats de rebre-us-hi quan vulgueu. Us informarem de la cerimònia d'inaguració en breu.

Mentrestant, jo obro la meva consulta de Reiki. Els qui esteu interessats en rebre una sessió de Reiki feu-m'ho saber via comentari o telèfon. En pagament, només us demanaré que porteu quelcom de menjar, beure o un regal per al nou pis.

La Shanti Home ja és oberta.

Extra-activities

2008-09-23T05:41:00.000-07:00

També podem explicar que a vegades desde Mountain Parade muntem altre tipus d'activitats a part de l'alpinisme.

Aquí en teniu alguns exemples a nivell gràfic:
- Escalada esportiva

- Escalada llarga (massa llarga de fet)

- Espeleologia

- Descens de barrancs

- Pràctiques de primers auxilis

- Relaxació a la vora dels estanys

- Recerca d'harmonies catàrtiques a l'interior de grutes

- Meditació sota els arbres

- Creuar els Pirineus de mar a mar (toma ya)

Agraïm l'inestimable ajut dels nostres amics Gaspar i Víctor, grans monitos d'aventura. Podeu contactar amb ells a: http://www.basaroca.com/

Curry - culum

2008-09-18T10:48:00.000-07:00

Dins de les Expedicions Oficials de Mountain Parade (és a dir, amb els dos socis fundadors presents en elles) comptem fins al moment amb:

- Mont Perdut (2005)

- Aneto (2005)

-Taillón (2007)

- Posets (2007) Pica d'Estats (2008)

The Beginning

2008-09-18T05:05:00.000-07:00

Tot va començar l'any 2005, venint de l'Índia, un grupet d'amics van decidir assistir a la festa major del poblet aragonès d'Ibort. Exhausts de tanta festa van decidir que el millor era anar a respirar aire fresc de muntanya. Van pujar el Mont Perdut per la Vall d'Ordesa.

Les inquietuds espirituals d'alguns components del grup es van veure de cop realitzades en trepitjar el cim i a partir d'aquí va néixer la idea de fundar Mountain Parade com a organització sense més ànim de lucre que el de lucrar-se amb la roca mística.

A vegades no arribem al cim, a vegades ens inventem haikús, a vegades meditem damunt les pedres...

Ganesha (Ganapathi), el Déu hindú amb cap d'elefant o algun dels seus múltiples avatars, sempre ens acompanya.

Què cony és Mountain Parade?

2008-09-12T08:09:00.001-07:00

Mountain Parade és un grup de bikhus que volen pujar muntanyes per a poder fer-hi les seves pregàries. Així de senzill.

Vam tancar la temporada 2007 amb la Pica d'Estats.